Biblioteca Antonio Martín
Navegació
Menú principal
De l'eternitat al Prat (ANY 2355) - Vicenç Tierra
De l'Eternitat al Prat (Any 2355) - Vicenç Tierra
Estimat Vivi,
Sóc la teva néta Clàudia, i m'he decidit a escriure't unes línies perquè fa uns quants dies que no et veig; bé, ja saps per experiència -més que no pas la meva- que aquí a l'eternitat, un dia igual són 50 anys d'allà abaix. T'escric per un motiu ben concret: hem determinat anar, juntament amb el meu amic Marc (bé, la seva ànima), a un indret del planeta Terra que et resultarà molt proper: El Prat de Llobregat, la teva ciutat, allà on vares néixer a finals de la primera meitat del segle XX i on el teu cos va morir a l'última desena de la primera meitat del segle XXI, segons continuen comptant allà. Sé que estimaves molt El Prat. Doncs cap allà anirem. En un parell sde segons ja hi serem.
És que els nostres corresponsals ens han dit que una epidèmia de 23,8 graus de l'escala de Virer (que en té 25), ha assolat la població de tota Europa, encara que molts edificis emblemàtics, col·leccions d'art, equipaments socials i culturals, infraestructures comercials i del transport...han restat intactes.
Ja hem arribat al Prat: tot silenci, algunes cases que tu i jo vàrem conèixer estan molt velles però dempeus; d'altres, en ruïnes. Precisament, un edifici emblemàtic -que està intacte- sobresurt: és el "Cèntric", que encabia la biblioteca, que és allà on em portaveu perquè aprengués a interessar-me per la lectura, i la convivència, i el respecte...I veiem amb el Marc, la reserva natural: els estanys, els aiguamolls; no han canviat gaire, tot i que en tot cas, hi ha més aigua i més ocells. Bé, hi ha més ocells, però potser són una mica diferents. Aquell que li deien el "corriol camanegre", ara té les cames blanques, per una mutació genètica que ha produït el canvi climàtic, doncs ara en aquesta zona fa molt més fred i el sol cau més esmorteït.
Les instal·lacions de l'aeroport, perfectes. Ara hi ha tres pistes més que fa 280 anys; avions molt grans estan a les zones d'estacionament, encara que ja es percep que fa temps que ningú no s'hi acosta.
També els nostres corresponsals han fet arribar que els americans volen implantar a la zona del Prat -molt ben conservada i amb l'aeroport en perfectes condicions- un parc temàtic, amb hotels, museus i zones de reserva animal. Tot per poder oferir al visitant, una aproximació del que era Europa, sobre una extensió de 33 km.2, que és la mateixa extensió que té el Delta del Llobregat. Però mentre estàvem amb el Marc observant la zona i sentint a la llunyania que ja començaven a enlairar-se els primers avions nord-americans des dels EEUU cap al Delta, hem recordat una de les històries que tu ens explicaves quan érem nosaltres petits, i ens les explicaves sobretot als capvespres dels hiverns, però, també, igualment, de la primavera; tu ens transmeties les teves experiències, però sempre i en qualsevol cas, fluïa tot del teu cor amb la mateixa expressió de bondat.
I saps, Vivi, que mai, després de deixar el món terrenal i pujar a l'eternitat, mai no hem oblidat el meu amic Marc i jo la història que contenia una metàfora i que tu ja ens vas avançar fa més de tres segles, segons la manera de comptar dels habitants del planeta Terra. Tu ens vas preguntar si sabíem distingir la diferència que hi havia entre el valor i el preu. Ens vas posar nombrosos exemples i ens acabaves apostil·lant que molts sabien recitar el preu de les coses, que no és res més que el seu cost, però que pocs hi havia que ens quantifiquessin el seu valor. Ens deies que la quotidianitat ens fa meditar sobre el que realment té valor a la vida, ja que en nombroses ocasions, les circumstàncies i els esdeveniments posseeixen tant de valor que el seu preu esdevé incalculable. Per altra banda, sobrevalorem avinenteses i conjuntures que no valen res i que ens costen molt, que no ens produeixen benefici i que l'entorn i la bogeria consumista en feia perdre el sentit de la seva valoració.
Li recordo a l'amic Marc que aquesta metàfora ens va venir a la memòria quan una vegada estàvem de vacances i varem comprovar com un germà ajudava un altre, aquest paraplègic, a banyar-se en la piscina d'un hotel; després, quan el germà ajudat ja estava llest, el germà sa es banyava i gaudia de l'aigua, i, mentrestant, el germà paraplègic l'estava esperant amb una tovallola seca que les seves maldestres mans intentaven aguantar. Què té més preu, què té més valor?
Han arribat ja els americans, carregats d'aparells de comprovació i control. Els caps de l'expedició, McAlister i Texton, qual generals de l'exèrcit, marquen el "timing" implacablement: averiguar la qualitat de l'aire i de l'aigua, comprovar que puguin funcionar tots els serveis de l'aeroport, visites a museus de Barcelona, al "Cèntric" -pels congressos que caldrà dur a terme-, a les esglésies i catedrals de més enllà dels Pirineus... Els queda una feinada que els pot ocupar un dia, vull dir, cinquanta anys.
Però, mira, Vivi, ara li comentava al Marc, si tots aquests capitostos no saben destriar entre valor i preu, malament els anirà. Si tornem a allò de què tot ha de donar com més beneficis millor, només faran servir el "preu", Però, esclar, ser equànims, equilibrats, tolerants, justos, solidaris...és molt demanar. I que sàpiguen aquests americans que ara tenen l'oportunitat de refer-ho tot bé: repoblació, manteniment dels arrels històrics de la zona, respecte per l'hàbitat...
Bé, Vivi, et recomano un tomb pel Prat, epicentre, ara mateix, de mig món. Suposo que aviat ens veurem.
Una abraçada; t'estima,
Clàudia