Biblioteca Antonio Martín
Navegació
Menú principal
Cafè amb lletres
La Ciutat Invisible és una novel·la d'aventura personal i de misteri històric. Té com a rerefons una inconfessable història d'amor i com a desencadenant l'avidesa que provoca la suposada existència d'un quadre perdut de l'últim gran mestre de la pintura italiana, Giambattista Tiepolo. Tant un motiu com l'altre ens duen del present més rabiós al segle xviii, rere la pista dels plans avui oblidats i quasi secrets del rei Carles III de crear una gran ciutat al delta de l'Ebre, a imatge de Sant Petersburg –la ciutat ideal erigida a la desembocadura del Neva–, sota l'emmirallament de Nàpols i la seva badia, potser de Venècia i els seus canals, i en el context d'una cort il·lustrada, que va atreure músics, arquitectes i pintors de tot Europa.
Aquesta novel·la típicament siciliana és el retrat de Maria Rosalia Inzerillo, coneguda com a "
És el 25 de setembre de 1963.
“Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués"detectiu privat"o"forense". Tothom exclama"Ah, sí?"amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim dautònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra dun novel·lista famós, no la negra que fa els discursos dun polític. No, no. Fer això, dalguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d’algun escriptor jove d’aquests amb patilles i cara de desolació (d’aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d’una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.”
“El patriarca” és un home del Marroc, consentit des de petit, que arriba a Catalunya quan encara no hi ha gaire immigració, i que més tard, fa venir la família. La cultura, els valors diferents de la societat on viu, fan que s’enfronti, sobretot, a la filla, que s’hi ha adaptat del tot.
La novel·la és una crítica als prejudicis i la ignorància, tant de la societat d’origen com de la de recepció.
D’entre la gran producció de Mahfuz, aquesta novel·la és una de les més populars.
Ambientada als darrers anys de la Segona Guerra Mundial, l’acció se situa en un barri pobre del Caire, al carreró Midaq. Aquí, hi viuen o malviuen una sèrie de personatges de les classes populars i de la petita burgesia. Tots busquen la felicitat, ja sigui al barri o marxant-ne lluny. De fons, els problemes socials i econòmics, una societat que canvia i la presència de l’exèrcit britànic.
El 23 de febrer de 1905 un nen d'11 anys pateix un greu accident a la fàbrica de la Colònia Güell. Entre la vida i la mort, el capellà de la colònia, els dos fills de l'amo i un grapat d'obrers ofereixen la seva pell per salvar el nen, en un fet històric que el temps ha anat esborrant quasi fins a l'oblit. Per primera vegada, obrers, amos i Església unien forces per a un acte singular que va ser conegut a l'època com "el fet de la pell" i va tenir i va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació.
Inspirada en personatges i fets reals de la història, la novel·la està ambientada en l’anomenada Revolució del Petroli, insurrecció popular esdevinguda a Alcoi l’any 1873.
La protagonista, Júlia, és una obrera que treballa a la indústria tèxtil. Dona forta i ambiciosa, no es resigna a dur una vida de misèria i aconseguirà arribar a ser una respectada senyora de la burgesia.
S’han fet més de trenta edicions de la novel·la i és un dels llibres més venuts de la literatura catalana contemporània. Se la considera l’obra més emblemàtica de l’autora.
Publicada el 1944, Carmen Laforet guanya la primera edició del Premi Nadal amb la seva primera novel·
Nada és una novel·la pessimista que reflecteix la realitat d’uns personatges desesperançats pels efectes desastrosos que la guerra ha deixat en ells.
La falta de perspectiva, les frustracions, l’angoixa, la tristor són presents al llarg de la narració, que s’esdevé durant els anys 1949 i
Sense ser una novel·la autobiogràfica, té força elements de la vida de l’autora.
És la novel·la més complexa de Marai. Narra la mateixa història des de l'experiència dels seus tres protagonistes, tres persones que han estimat i han sofert. És una novel·la densa, psicològica, amb reflexions més que acció, on els protagonistes parlen lúcidament dels seus sentiments i dels altres. El marc és l'Europa d'entreguerres: un elegant cafè de Budapest i un senzill hotel de Roma.
L'acció es desenvolupa a la ciutat de Feixes/Terrassa, durant els esdeveniments de la Setmana Tràgica. Aprofitant la mort del Francesc Rigau, el seu germà Julià, amo de la fàbrica tèxtil, accepta un encàrrec polèmic: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc. Les lluites internes per aconseguir el control desembocaran en un final tràgic.
És una novel·la que no s'assembla a cap altra. El narrador, Cristopher, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat... Odia el color groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació.
Evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
El llibre reuneix les cròniques que l'autora va escriure a finals del 2004 per llegir-les a Catalunya Cultura, dins l'espai "Amb ulls de dona". Amb el suport de l'Institut Català de la Dona, cada crònica analitzava una notícia d'actualitat.
El títol del llibre pren el nom d'una organització francesa (Ni Putes ni Soumisses) nascuda el 2002 a la perifèria de París per lluitar pels drets de les dones. El títol, però, va més enllà, ja que afirma que la rebel·lió és la única forma que tenen les dones de lluitar pel seus drets i la seva dignitat.
És una novel·la de l'escriptor portuguès i guanyador del premi Nobel José Saramago. La novel·la parteix d'un fet històric, el regal que Joan III de Portugal va fer a l'arxiduc Maximilià d'Àustria amb motiu del seu casament amb Maria d'Àustria, filla de l'emperador Carles V. Aquest regal consistia en un elefant, de nom Salomó (que després serà canviat a Solimà, per ordre de l'arxiduc) i fou fet el 1551. En la novel·la se'ns explica com el rei de Portugal decideix fer aquest regal i com organitza una comitiva per enviar-lo a Valladolid, on Maximilià i la seva muller exerceixen de virreis de Castella.
La gran casa de Netherfield Park té un nou llogater: el senyor Bingley, un jove atractiu, ric i... solter. La senyora Bennet n'està encantada, ja que el seu desig més fervent és trobar un bon partit per a les seves cinc filles. Però a l'Elisabeth, la més rebel de les germanes, qui de debò li interessa és el senyor Darcy, un jove arrogant i misteriós.
L'acció se situa entre el 1860 i el 1910, dècades de grans canvis socials i polítics. Garibaldi acaba de desembarcar a Sicília, Itàlia es convertirà en regne, deixarà enrere el domini borbònic i començarà la monarquia parlamentària de Víctor Manuel II. Apareguda pòstumament, Il Gattopardo, li ha valgut la fama a tot el món. El 1963, Luchino Visconti en va fer una pel·lícula memorable.
La novel·la neix d'un fet real que va passar després de la Primavera de Pequín (1977-1978). Dues dones van ser executades per haver criticat el règim comunista.
Ambientada l'any 1979, tres després de la mort de Mao, recull episodis de l'adolescència de l'autora. En una petita població xinesa, les històries dels personatges es van creuant i formen un fresc del dia a dia d'una Xina totalitària, en procés de canvi, i de la Història en majúscules.
La novel·la segueix els passos d'un escriptor iranià perseguit per la censura del règim, a la qual ha de sotmetre la gran història d'amor que està escrivint. El narrador, Shahriar, ja fa temps que coneix el seu censor i en pot anticipar les objeccions. El llibre explora la relació sentimental i eròtica de dos joves en un país que prohibeix tota interacció en públic entre homes i dones.
La relació amorosa del jove escriptor Varguitas amb una dona de la seva família més gran que ell, la tia Julia, i la presència del folletinista Pedro Camacho en l'emissora de ràdio on treballa Varguitas vertebren les dues històries de "La tía Julia y el escribidor". El seu autor, el peruà Mario Vargas Llosa va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 2010.
"Tenia vint anys, quan vaig escriure Mort de Dama2, va dir Llorenç de Villalonga, l'autor. En el moment de publicar la novel·la (any 1931), va rebre moltes crítiques. Van haver de passar ben bé trenta anys fins que rebés la consideració que es mereix. Avui dia, és un clàssic de la literatura catalana contemporània.
Amb un sentit d'humor i de la sàtira, Villalonga hi descriu el seu món, el món tancat de la Mallorca dels anys vint. Un món que, com Dona Obdúlia, la inoblidable protagonista, està agonitzant.